(Aquest no és un post publicitari com a tal, no tinc cap relació amb Vivaldi més enllà de fer servir els seus productes. La present ressenya només conté la meva experiència com a usuari)

Com que aquest blog s’ha creat aprofitant l’oferta de la Comunitat Vivaldi, deixeu-me explicar què és Vivaldi, i fer-ne una mica de publicitat 😜

Per dir-ho ràpid i sense cura de no ser políticament incorrecte, diríem que Vivaldi és el fill bastard del navegador web Opera.

Cada dia que passa és un dia més cert que els ordinadors serveixen, sobretot, per connectar-se a internet. La nostra vida, pel que fa l’informàtica, gira al voltant de la xarxa. Inclós s’han començat a comercialitzar amb un cert éxit els Chromebook, que són simplement “quioscos”, terminals amb una capacitat de disc molt reduïda que serveixen únicament per accedir a serveis en línia. Aquests dispositius tenen instal·lat només el sistema operatiu i el navegador, fusionant les característiques d’ambdós en una unitat.

Amb aquesta manera d’entendre la informàtica, on el que tenim “en local” és secundari i queda totalment eclipsat pels beneficis del núvol, és incomprensible que el navegador web només serveixi per… bé, per navegar. El navegador ha deixat de ser un programa més per ser el prisma des d’on fem servir la majoria dels serveis pels que usem l’ordinador.

De totes maneres, no hem d’oblidar tampoc els avantatges del local, el tenir programari instalat o arxius guardats realment al nostre ordinador i no en un servidor extern penjat al núvol. Encara que fem servir el 90% del nostre temps a l’ordinador per navegar per internet o utilitzar productes online, podem -i hauriem- d’aprofitar-nos de tenir alguns serveis en local.

Aquí és on entra Vivaldi. Mentre molts navegadors opten per simplificar funcions i simplement navegar, Vivaldi va en direcció oposada, integrant funcions avançades sense oblidar tampoc la navegació. Per mi, aquest navegador ha deixat de ser una eina més, un prisma des del que experimentar la web i ha passat a ser una suite informàtica complerta. Vivaldi integra entre les seves funcions, el següent:

• Un gestor de calendaris, que pots sincronitzar amb el núvol (Google Calendar, per exemple) o fer-l’ho servir en local
• Un gestor de correu electrónic. Indispensable tenir-ne un per accedir offline als teus correus.
• Un gestor de contactes, vinculat amb el correu electrónic.
• Pràcticament un processador de textos, en forma de bloc de notes amb suport per Markdown.
• Gestor de RSS i subscripcions, per seguir blogs i diaris en línia. Tot i que faig servir feedly per la majoria de les meves subscripcions, hi ha certs blogs i portals de notícies que tinc conectats directament al navegador.
• Segon nivell de pestanyes, molt més ben portat -i molt més simple- que els grups de pestanyes d’altres navegadors.
• Suport per les extensions de Chrome.
• Personalització màxima de la interfície d’usuari.
• El millor historial de navegació que he vist en un navegador.
• Un petit joc de plataformes, similar al joc del dinosaure de Chrome, amb una estètica igualment retro, però amb uns gràfics i banda sonora molt més ben cuidats.

Realment, crec que és el millor navegador dels disponibles actualment. Que sigui el que més opcions conté out-of-the-box està fora de tot dubte. Ben configurat, porta l’experiència de fer servir l’ordinador a un altre nivell.

A part, la comunitat de Vivaldi vol aportar quelcom als seus usuaris i ofereix una serie de serveis al núvol que, com a usuari, pots aprofitar o no:

• Sincronització entre dispositius. Comença a ser necessari, molts navegadors ho ofereixen.
• E-mail tipus [email protected]
• Espai de blog. Hola!

Doncs aixó. Explorant el que Vivaldi m’oferia he trobat l’opció de publicar un blog i he pensat… Perquè no?

I aquí em teniu.